Una vez me trataron de convencer que cada "cultura" se encontraba ligada a una lengua, zona geográfica, y que era difícil entender determinados sentimientos si no se formaba parte de esa "comunidad". En realidad me estaban tratando de convencer de todo lo contario, es decir, de la "incultura". En mis años por "esos otros mundos" descubrí mi capacidad para expresar sentimientos en varios idiomas, haciendo inútiles los esfuerzos de aquellos por convencerme de que la lengua era patrimonio exclusivo de las diferentes "culturas"...
A leaf, sad and dry
A leaf, sad and dry
in the tree reminded
A leaf, alone and old,
waiting for falling down.
But a fresh breeze,
that in the evening whispers,
longed for cachting it,
in its lips kissing it,
and in its dreams loving it.
The breeze sounded
like eternal music.
But the leaf didn’t hear
its siren’s singing.
And the breeze looked
with a tender smile,
and with calm talked
for erasing its pains:
Don’t you hear, girl of my soul.
that it’s my love coming near you
to avoid that you fall down
on the mud of the ground?
Una noia va pel carrer
una noia va pel carrer,
ulls negres, pèl castany,
no s'ha vist aquest any
la seva cara en el Ter
en la rambla de la Llibertat
els seus ulls semblen plorar,
tot sembla estar igual
no ha canviat la seva ciutat
el vent de la matinada
balla una sardana
abraçat a la seva cara
Oh, la meva tramontana!
les olors d'una cuina
li recorden amb alegria
el xuixo que tant estima,
menjar-se un, li agradaria
fosca nit en Girona
mirant cap l’Ampordá
la neu en la platja
la llum en un fanal…
la pau en la nit sembla trencada,
un pensament li tormenta
calor en el seu cor
fred en el seu cos:
estic somiant amb tu, Girona!
No hay comentarios:
Publicar un comentario